TACIN, S’HA DE DIR SEMPRE LA VERITAT?

Des de ben petits se’ns ha dit que mentir està malament, que no ho podem fer. Tot i que hi ha situacions que poden ser molt òbvies, com per exemple no mentir sobre el lloc on has estat, també hi ha altres situacions que ens poden fer dubtar, sobretot per no fer mal a l’altra persona.

Per exemple, si ets l’avi o l’àvia d’una família molt propera que s’estima molt i et diuen que tens una malaltia i que com a molt viuràs un any més, què fas? Els dius que estàs malalt o no?

D’una banda, es pot pensar que com sempre s’ha de dir la veritat, se li ha de dir a la família. A ells no se’ls pot amagar informació.

D’altra banda, es pot pensar que si no es diu, s’evita el patiment que passarà la família. Potser sí que és dur que un cop mort sàpiguin que no els ho vas dir, però alhora estàs evitant que es creï una situació incòmoda i que pensin que ja no et tornaran a veure quan us dieu adéu després d’un dinar familiar.  

Jo penso que és millor, en aquesta situació, mentir. Tot i que des de petita se m’ha educat per no fer-ho, penso que és millor que els altres no ho sàpiguin i així veure’ls feliços. Posar el bé dels altres davant del meu patiment.