LESSEPS, Realment... podem ser lliures?

La llibertat sempre ha sigut un tema amb molta controvèrsia, mai s'ha donat una resposta clara i concreta, sempre s'han fet aproximacions subjectives i generals. Però, això per què? Quasi totes les preguntes tenen respostes, així doncs com un tema tan present al nostre dia a dia com la llibertat, no sabem encara com definir-lo? Molts filòsofs al llarg de la història han intentat respondre a la pregunta; jo no soc filòsofa ni molt menys la més sàvia, però intentaré parlar sobre aquesta qüestió tan universalment escoltada però tan poc coneguda. Personalment, penso que la llibertat la pot adquirir tothom, no importa la classe social, país, cultura o color de pell, la llibertat està a la ment. Tu ets una persona lliure quan pots pensar el que vulguis amb els teus propis pensaments. 

Un exemple, perquè ho puguis entendre millor: Pots estar a la presó, sol, amb fred, passant gana i sense poder sortir d'ella. Podries considerar que no ets lliure, al contrari, estàs totalment atrapat; però imaginat que tanques els ulls i t'imagines que estàs al camp, lliure, estirat a les fulles que hi ha sota un arbre. Mentalment, estàs on voldries estar i les sensacions que pots arribar a sentir són les mateixes que sentiries en estar al camp "realment". Llavors, quina és la diferència entre estar al camp o estar a la presó? Si al final les sensacions que sents al teu cos i a la teva ment són les mateixes. Aquí és on arribem a la perspectiva de la realitat, un altre tema sense resposta. 

És com viure en un record, realment la vida física acaba quan la ment comença. Amb això, vull arribar a què la vía d'escapatòria per arribar a la llibertat és la ment, gràcies a ella pots estar quan/amb/on vulguis i pensar lliurement sense cap limitació. Però, realment estaríem vivint en una mentida? Aquesta pregunta és la que ens planteja el dramaturg espanyol Antonio Buero Vallejo en la seva obra "La Fundación", una obra on el personatge principal, Tomàs, viu en una realitat basada en les seves al·lucinacions que ha creat per escapar de la situació on es trobava; però... realment està vivint en una mentida? O simplement en una altra realitat? Qui diu que la realitat de Tomàs sigui l'errònia? 

El meu pensament sobre aquesta qüestió s'assembla molt al d'un gran filòsof: René Descartes; per investigar sobre la realitat necessites dubtar de totes les coses, però això no t'assegura tenir la resposta de la qüestió. Quan parlem del principi de tot no ens podem fixar en el món real com a tal, ja què no sabràs mai si les coses externes són com les percebem, en canvi, com bé pensa aquest filòsof; del que sí que hem d'estar segurs i podem comprovar és l'autoconsciència, la ment activa d'on venen els pensaments innats; aquells que ningú n'ha ensenyat. En l'autoconsciència podríem considerar que és on s'inicia tot, i un cop en som conscients podem començar a fixar-nos en el món, en la "realitat", tenint clar que som nosaltres els que ens obrim a les coses i també els que podem donar-los un valor o un altre. Sempre mantenint present el coneixement i la certesa sobre nosaltres mateixos. D’aquesta manera et convido a que et segueixes plantejant qüestions com aquestes, ja què, molts cops és més important el dubte que la propia resposta. 

“La fundación”(para Tomás)