SPRING, La salut mental en la gimnàstica rítmica

Moltes persones desconeixen lo dur que és la gimnàstica rítmica.

És un esport en el qual cal dedicar moltes hores, gairebé no tens hores pels estudis, per la vida social, per passar tems en família o fins i tot per dedicar-te temps a tu mateixa.

És un esport molt sacrificat per que quan comences a competir sigui la categoria que sigui, ja has de dedicar la majoria del temps a entrenar-te.

Pocs parlen de la dificultat que té, perque pensen que no és gaire complicat  els entrenaments, la realitat és que físicament i mentalment, encara que no ho vegin és molt dur.

Has de fer tots els exercicis perfectes i és que d'això tracta aquest esport, en la perfecció. Mentalment esgota molt. I les entrenadores són molt dures perquè necessiten treure el màxim rendiment de tu, però de vegades també són com "mares" que t'ajuden, et guien, t'ensenyen una disciplina i t'acompanyen en la major part del temps. Tampoc obliden que són professores destinades a ensenyar-te.

Algunes de les gimnastes desenvolupen trastorns alimentaris i això és a causa de les dietes que imposen els clubs de gimnàstica. N'hi ha que s'obsessionen amb el seu pes, perquè has de mantenir aquest mateix. Els comentaris i les paraules tambe tenen a veure, afecten moltissim.

Com veuen desde una perspectiva d'expectador no veuen el sacrifici que hi ha darrere dels entrenaments.Quan surten a competir només tenen 90 segons per demostrar allò que han treballat durant mesos, per això quan no guanyes et sents frustrat.