L'ILLA, L'addicció com a entreteniment

Cada vegada el món evoluciona més i hi ha més i més innovacions tecnològiques dia rere dia. Ara quasi tothom disposa d’un dispositiu, ja sigui un mòbil, un ordinador… Si bé és cert que aquests aparells ens poden facilitar la vida gràcies al seu accés a internet i a aplicacions diverses. Ens ajuden a fer recerques personals, amb el treball, amb l’entreteniment… són realment útils però, el perill és que ens han generat també addicció.

El problema que tenim amb els recursos com les xarxes socials o aplicacions d’entreteniment per exemple és que en creen una gran addicció. Quan les utilitzem, generen en el nostre cervell pics de dopamina realment elevats. La dopamina és un neurotransmissor que produïm de forma natural en diverses situacions com a recompensa biologica. Per a que us feu una idea, a la prehistòria quan una persona aconseguia caçar un animal, fer una tasca en específic, menjava… es produïa aquesta dopamina com a recompensa i result d’un sentiment positiu a la persona (ens fa sentir bé) el que produïa que seguíssim fent aquesta activitat perquè era necessària per la nostra pròpia supervivència. 

El problema amb les xarxes socials per exemple, és que generen unes quantitats de dopamina molt elevades, el que fa que el nostre cervell ho interpreti com una forma de recompensa ràpida i sense esforç. Això provoca que en primer lloc, deixem de fer altres activitats que abans ens generaven dopamina pel fet que podem obtenir-la més fàcilment i més ràpid amb molt menys esforç  i a la vegada ens tornem addictes.

Molts de nosaltres passem el dia, ja sigui per treballar o com a forma d’entreteniment, hores i hores davant d’un aparell, llavors, encara que ho fem per voluntat pròpia i decidim nosaltres mateixos fer ús d’aquests aparells, som realment lliures?

El fet que cada dia estiguem més sobreestimulats junt a tota la tecnologia que ens envolta no ajuda gens, al contrari, ens encadena a ella. Arribem a un punt en el qual tenim la necessitiat d’utilitzar-la per a tot, ja que fins i tot desconfiem de nosaltres mateixos i necessitem “l’assegurança” d’internet. Un exemple seria fent aquest treballa classe, la majoria dels alumnes necessitava l’ordinador per tenir certesa por saber si el que deien perquè necessitem comprovar-ho tot a internet, com fem sempre.

A més que afecta a la nostra capacitat de concentració i crea diversos problemes, penso que també en part perdem la nostra essència humana. Penso que el fet de no poder raonar ni tenir un criteri propi ens fa ser menys persones. Com que ara quan escrivim un article o el que sigui, tot ho busquem a internet, no només informació, sinó també opinions personals… no utilitzem les nostres pròpies capacitats, sinó que adoptem als nostres arguments el que ens ha respost el buscador (incluint les opinions i pensaments d’altres persones) sense haver pogut fer una reflexió nosaltres mateixos. I, personalment, crec que això ens converteix poc a poc en éssers buits, en massa grisa  incapaços de dur a terme una reflexió única i personal i al mateix temps, esclaus de les nostres accions d’utilitzar aquests aparells constantment, el que reforça encara més la pèrdua de la nostra essència.

En conclusió, penso que si hi ha aparells que ens deixen poc a poc sense el raonament que demostra la nostra racionalitat i sense la capacitat per tant de ser humans, no podem ser lliures.