Ephyra, EXISTEIX REALMENT EL DESTÍ?

Una pregunta difícilment resposta amb total certesa.

De la mateixa manera que la finalitat de l’existència, el destí és un concepte intangible que

no podem afirmar ni negar com a veritat absoluta a causa del seu caràcter abstracte, que

queda per sobre de la capacitat racional de l'ésser humà.

No obstant, el que si podem fer és formular hipòtesis pròpies, opinions subjectives que

alhora es basen en l’experiència i raó del que es coneix, que ens permetin arribar a una

plenitud personal al apropar-nos a l’actitud intel·lectualista de voler conèixer el sentit del

que ens envolta.

Així doncs, podem oferir diverses respostes que busquen determinar o elidir la creença en

un destí i és aquí on podem arribar a posicionar-nos a un costat o altre de la balança.

Segons la meva opinió, sí crec en l’existència d'un destí, no des d'una ideologia fantasiosa,

sinó més aviat com una llei natural, pròpia del que som, serem i hem sigut, des del cicle

vital fins a les nostres accions, ja que tot te un perquè, un sentit, que, en essència no

acabem d'escollir: el món es mou per una inèrcia que no podem aturar. Dit en altres

paraules; hi ha situacions totalment inevitables, com n’és un exemple la mort. La mort és

un destí immutable, que succeirà ho vulguem o no.

En canvi, el que si podem modificar és la nostra percepció i perspectiva d’aquest camí que

tots seguim.

Podem afrontar-lo, viure’l des de l’acceptació i gaudir dels plaers del moment deixant-nos

portar per les corrents de la vida com meduses a la deriva per l’oceà, o podem viure amb

por, negats a assimilar la situació i, per conseqüència arribar a aquest final, aquest destí

sense la possibilitat de ni tan sols experimentar el recorregut cap a ell, efímer però ple d’allò que els humans anomenem “felicitat”.