ARIS, Com se supera l'ansietat?

No sabem mai que patim ansietat fins que ens parem a pensar i sabem que alguna cosa de nosaltres està realment malament. Ja fa alguns anys que l'ansietat va decidir aparèixer a la meva vida i conviure amb mi. Al principi era una cosa molt desconeguda per a nosaltres mateixos i per ser sincers crec que a ningú no li agradaria la seva presència. És una cosa incòmoda, que angoixa i que et fa sentir coses que no havies sentit abans que no són del teu gust, sents coses molt desagradables, coses terribles.

Cada cop que s'acosta a tu, l'estómac se't tanca, t'entren suors fredes i tremolors, la respiració i els batecs del cor se t'acceleren, però crec que el que arribem més a odiar és que a les nits no ens deixi dormir . Fins i tot de vegades pots arribar a pensar que et matarà. Mai ens rendim, cada dia fas tot el possible per fer-la fora del teu cos, però de vegades, quan més intentes aniquilar-la, amb més forces torna. Arriba un moment en què no aconsegueixes guanyar-li el pols, et debilita del tot.

Et costa molt acceptar que pateixes d'ansietat, que has de combatre amb la teva pròpia ment dia sí i dia també, no ens agrada tenir-la a les nostres vides perquè només et genera problemes, et fa mal.

T'adones que has d'acabar amb ella quan ja no només t'afecta tu sinó també la persona que vols. Quan no pots més i t'adones que de debò estàs malament acudeixes al teu lloc segur.

Crec que no es tracta de superar l'ansietat sinó aprendre a guanyar-la i aprendre conviure-hi. I per això està bé fer-ho amb ajuda d'alguna persona, i no passar-la sol o sola. Quan de debò sents la calor d'algú que sempre hi és per a tu, estant enmig de l'ansietat i tu.

Perquè quan et sents acompanyada, protegida, et tornes a sentir viva i durant uns segons l'ansietat desapareix.